“Camarades obrers! S’acosta el Primer de Maig, dia en què els obrers de tots els països
commemoren el seu despertar a una vida amb consciència de classe, la seva solidaritat en la
lluita contra tota violència i tota opressió de l’home per l’home, en la lluita per alliberar milions
de treballadors de la fam, la misèria i la humiliació. Dos mons s’alcen cara a cara, en aquesta
grandiosa lluita: el món del capital i el del treball, el món de l’explotació i l’esclavitud, i el de la
fraternitat i la llibertat.” Lenin. 1905.

En aquesta jornada del Primer de Maig de 2024, cal recordar que es commemora el centenari
de la mort de Lenin. Igual que ocorre amb Marx, les forces reaccionàries porten anys intentant
desprestigiar la seva figura. Però per molt que ho intentin, no podran evitar que els
treballadors, la intel·lectualitat progressista i amplis sectors del poble expressem de nou la
nostra admiració i respecte cap a Lenin i la Revolució d’Octubre.
Avui com ahir, la lluita de classes marca el present i el futur de la humanitat:
D’una banda, un grapat de capitalistes concentren a les seves mans els grans tallers i les grans
fàbriques, les eines, les màquines, els mitjans de comunicació, les armes i muntanyes de
diners. Això els permet decidir el futur de milions de persones. Han convertit els governs, la
premsa, la televisió i l’exèrcit dels països capitalistes occidentals en els seus criats, en els fidels
guardians de la riquesa que han acumulat i de les seves ànsies de domini a nivell internacional.
En l’altra part, estem els milions de desheretats, obligats a suplicar als rics el permís de
treballar per a ells. Som nosaltres els que forgem amb el nostre treball tota la riquesa. I,
malgrat això, ens veiem obligats a lluitar tota la vida per un salari digne, a esgotar les nostres
forces , a arruïnar a vegades la salut en treballs insans, a mendicar per un habitatge on trobar
sopluig, veient-nos obligats a destinar-hi una part considerable dels nostres salaris.
El Primer de Maig no és una mera efemèride. Ha de ser un data on els milions de desheretats
posem de manifest la nostra voluntat de lluitar contra els explotadors i aconseguir una
organització de la societat en la qual les riqueses creades pel treball comú beneficiïn a tots, i
no a un grapat de rics. On totes les conquestes de la intel·ligència humana i tots els
perfeccionaments en els mètodes de treball serveixin per a alleujar la vida dels treballadors, i
no com a instrument de la seva opressió i dominació.
La importància històrica del Primer de Maig, i que els comunistes catalans volem preservar, és
que els treballadors lluiten pels seus drets i interessos legítims i ho fan amb un esperit tenaç,
heroic i indestructible, acollint alhora a les seves mans la solidaritat internacional. Aquest és un
progrés històric al qual no s’ha de renunciar.
Per als comunistes catalans, igual que per a Lenin i per a Marx, la lluita internacional no es una
cosa “secundària”, ni separada de la lluita de classes, sinó que és en si mateixa una forma de
lluita de classes. Aquesta lluita no ha de reduir-se a la lluita contra l’opressió racista o sexista
en les empreses, a lluites contra les diferències salarials o l’accés a l’ocupació en igualtat de
condicions. És a dir, no ha de reduir-se a simples qüestions econòmiques, quelcom que no
significa negar la seva importància. El que en realitat ampliar el concepte de lluita de classes,
és la necessitat de lluitar contra totes la formes de dominació i opressió que prosperen a casa
nostra i a nivell internacional. La tasca dels obrers, deia Marx, en observar la situació d’Irlanda,
no era demanar als irlandesos que renunciessin a la seva lluita per la independència en lloc de
la lluita de classes, o que ignoressin l’opressió d’Irlanda per part d’Anglaterra, sinó exactament
el contrari. “És tasca de la Internacional a tot arreu”, va dir Marx, “col·locar el conflicte entre
Anglaterra i Irlanda en el primer pla” de la lluita i “posar-se obertament del costat d’Irlanda”.

Avui podem establir ràpidament una quantitat innombrable de comparacions contemporànies
amb diverses lluites actuals contra l’imperialisme i l’opressió nacional, o fins i tot comparacions
més àmplies amb altres lluites contra l’opressió, que s’han donat en situacions precedents.
Igualment podem fer esment a la nostra pròpia lluita d’alliberament nacional. Però és evident
que en aquest Primer de Maig, la lluita de classes a nivell internacional ha d’anar encapçalada
per la solidaritat amb Palestina.
A Gaza, l’ocupació sionista ha continuat la seva guerra genocida contra el poble palestí amb
suport i armes estatunidenques, enmig del silenci i la inacció occidental per a detenir i impedir
la seva continuació. Milers i milers de màrtirs han caigut i molts milers més han resultat ferits,
la majoria d’ells dones i nens. Tots els exemples d’heroisme i sacrifici al llarg de la història
sembla que estan sent superats avui en la Franja de Gaza. Israel vol propiciar una derrota
definitiva però Palestina no vol ni ha de rendir-se. Tots els treballadors del món hem de lluitar
per la seva llibertat i independència i confiar en la seva victòria.
La solidaritat amb Palestina no es pot desvincular de la conjuntura Internacional. Recentment,
el Congrés dels Estats Units ha aprovat oficialment un projecte de llei per enviar 61.000 milions
de dòlars a Ucraïna i 26.000 milions a Israel. Diuen que no poden permetre’s una assistència
sanitària digna, infraestructures modernes i llocs de treball públics, però podem imprimir cent
mil milions per a la guerra! I, mentrestant, els països de la Unió Europea ja no són capaços de
fer altra cosa que imitar-los. Cada volta està més clar que només representen la seva classe i
que veuen la classe obrera com una amenaça i com un col·lectiu a desorganitzar, que només
mereix explotació, repressió i propaganda sense parar. I si fa falta, se l’utilitza com a carn de
canó per la guerra.
Tot plegat no fa altra cosa que animar, més encara, una indústria armamentista que està
obtenint uns guanys astronòmics i que ara, per a poder donar resposta a les comandes
necessàries per a proveir a ucraïnesos i israelians, ha d’ampliar la seva capacitat productiva.
Per poder tirar endavant aquesta ampliació necessita garanties que les demandes no seran
puntuals sinó que es prolongaran en els pròxims temps. I heus ací una de les raons per les
quals els governs occidentals volen garantir que els seus pressupostos permetin grans
comandes de material militar en els anys vinents i el govern espanyol s’ha subordinat a
aquesta dinàmica perversa. I enmig d’aquesta escalada bèl·lica, la burgesia occidental vol
instal·lar un Estat policial, on és viola completament el dret a la protesta.
Guerres, guerres i més guerres per tot arreu, es la consigna oculta de la burgesia imperialista
occidental!
Els comunistes situem com a tasques per a aquest Primer de Maig:
 Lluitar per la pau.
 Posar en primer pla la solidaritat amb Palestina i altres pobles oprimits.
 Secundar, organitzar i accelerar la lluita d’alliberament nacional enlairant la bandera
del marxisme-leninisme.
 Defensar els minsos drets democràtics, nacionals, laborals i socials conquerits al llarg
dels anys.