L’opressió de les dones és una de les moltes xacres de l’actual societat capitalista. Malgrat ser molt més antiga que el capitalisme, aquesta opressió no ha existit sempre, sinó que és producte de la Història. Alguns estudiosos ,fins i tot, han sostingut que, en el període primitiu, les dones ocupaven un lloc dominant.

La causa fonamental de l’opressió de les dones cal buscar-la en l’establiment de la propietat privada. Aquesta propietat determina la relació entre les persones, també les relacions socials i familiars.

La societat capitalista és una societat de classe basada en la propietat privada dels mitjans de producció. L’eliminació de la propietat privada capitalista és una premissa imprescindible per a l’alliberament de la dona, abolint, alhora, l’explotació d’homes i dones pel capital; permetent que totes les dones rebin el mateix tracte que els homes, i donant-los, alhora, una protecció especial, a causa del seu paper particular en el procés de reproducció. Per aquesta raó, només el socialisme i el comunisme poden aconseguir el veritable alliberament de la dona.

L’alliberament de la dona és un procés històric llarg i difícil. L’objectiu final de l’alliberament de la dona és el desenvolupament de la seva llibertat integral com a esser humà. Les dones estan directament explotades pel sistema de producció capitalista i estan potencialment oprimides per la família capitalista. Obtenir personalitat independent a nivell legal i treballar en igualtat de condicions amb els homes és una reivindicació important i de gran transcendència, però només és una de les condicions per a l’alliberament complet de la dona. Per això, fins i tot en una societat capitalista moderna, en la qual es presumeix que impera el regne de “la llibertat i la igualtat”, la lluita per la “igualtat de gènere” s’ha convertit en una reivindicació democràtica i en un requisit legal que encara no s’ha aconseguit.

L’opressió de la dona està profundament arrelada en el discurs occidental. Durant segles s’ha mantingut que les dones estan determinades per la naturalesa del cos femení, han estat considerades subordinades als homes i s’ha negat la subjectivitat femenina. Plató creia que els homes tenen una ànima superior a les dones i usava el terme “femení” com a terme despectiu, que implicava inferioritat i inestabilitat emocional. En el pensament d’Aristòtil, les dones havien d’estar subordinades als homes i els marits havien de governar les seves esposes. Les opinions d’Aristòtil sobre les dones van influir en molts pensadors occidentals posteriors. La Il·lustració tampoc va portar grans canvis per a les dones. Rousseau creia que les dones estan naturalment subordinades als homes. Segons Hegel, homes i dones són funcionalment complementaris: els homes ocupen una posició dominant i les dones s’haurien d’ocupar de la família. Hegel també va considerar la dona com una forma inferior i invertida de l’home, més que com un esser humà amb una identitat pròpia. Veient aquest passat, mantingut per l’església catòlica, Occident no hauria de donar gaires lliçons.

MARX i ENGELS van corregir la visió errònia que històricament ha dominat en el món occidental. Van proposar dues concepcions de la producció basades en el materialisme històric, explicant que les dones exerceixen un paper important en la producció i reproducció de la vida directa, i en la producció i reproducció dels propis éssers humans, i van elogiar el paper de la dona en els principals esdeveniments històrics i socials. A “La Sagrada Família”,van citar les paraules de FOURIER quan deia que “El grau d’emancipació de la dona és la mesura natural de l’emancipació universal”. El 1868 MARX, en una carta dirigida al doctor KUGELMANN, va deixar clar que tot aquell que sàpiga una mica d’Història , també sap que els grans canvis socials són impossibles sense la participació i ascens de les dones. A “El Capital”, MARX va denunciar l’explotació particular de les dones a les fàbriques. A través d’aquesta sèrie d’interpretacions, MARX i ENGELS van abandonar la mala comprensió del paper de la dona en visions històriques anteriors, van aclarir que l’alliberament de la dona és la mesura del progrés social, van proporcionar principis d’explicació materialista per al paper i l’estatus històric de la dona, i van establir les bases per a la realització de l’alliberament de la dona.

Després de la mort de MARX i ENGELS, les seves idees sobre l’alliberament de la dona van rebre atenció i aplicació en els moviments socialistes i obrers, que es van enriquir i es van desenvolupar i madurar gradualment. AUGUST BEBEL va escriure la primera monografia marxista completa sobre la situació de les dones sota el capitalisme. Posteriorment, CLARA ZETKYN, INESSA ARMAND, ALEXANDRA KOLLONTAI i NADEZHDA KRUPSKAYA, al costat d’altres dones comunistes, van impulsar l’organització revolucionària de la dona treballadora i van aportar nous elements teòrics sobre el moviment d’alliberament de la dona. La decisió de convertir el 8 DE MARÇ en el DIA DE LA DONA TREBALLADORA, forma part d’aquest compromís del marxisme en la lluita d’alliberament de la dona.

Aquest 8 DE MARÇ coincideix amb una conjuntura problemàtica per a les condicions de vida de les persones treballadores a Catalunya. Aquesta situació colpeja més durament les dones treballadores, exposades no sols a la duresa laboral per aconseguir amb el seu treball assalariat, els recursos necessaris per a la subsidència d’elles i la seva família, sinó també per administrar-los i fer-se càrrec, a la vegada, dels espais que deixa sense cobrir el precari sistema de protecció social existent i que està en declivi.

El 8 de MARÇ és una jornada de caràcter internacional per a les treballadores. En l’actualitat ens trobem sota el foc de la guerra i la barbàrie capitalista. A Palestina i a l’anomenat Orient Mitjà s’està massacrant en nom de la llibertat i la democràcia d’Occident. Milers de dones i nens són assassinats diàriament, i milers més han estat ferits de gravetat. A Gaza, el genocidi no sols és contra els vius, sinó que es perpetua contra les futures generacions.

La situació a Gaza, juntament amb la guerra que l’OTAN està incendiant a diverses parts del planeta, ens col·loquen davant una escalada bèl·lica mundial de dimensions espantoses. Les migracions en massa que produeixen les guerres imperialistes, provoquen no sols condicions de vida infrahumanes, sinó, sobretot, el tràfic de dones i nens. El propòsit últim de la guerra imperialista és l’aixafament polític dels treballadors i treballadores de tots els països.

El govern espanyol per la seva banda, cada dia s’alinea més amb la guerra imperialista de l’OTAN i ara prioritza l’aliança amb la monarquia Marroquí, i dona suport a les seves ambicions expansionistes sobre el Sàhara .

Les dones treballadores estem obligades a marxar

• per la retirada incondicional del sionisme de Gaza i Cisjordània,
• pel sotmetiment a judici dels caps sionistes i del govern imperialista nord-americà per crims de lesa humanitat i
• per la llibertat el poble del Sàhara, en lluita contra d’un règim del Marroc que compta amb el beneplàcit del govern espanyol.

.

• Dones treballadores de tots els països, unim-nos!
• Proletaris i proletàries de tots els països, unim-nos!
• Pobles oprimits de tot el mon, unim-nos!