….

L’escalada de violència a Orient Mitjà que ha inundat les nostres pantalles els darrers dies, amb innombrables víctimes israelianes i palestines, ens alerta sobre unes conseqüències  preocupants. I per què són preocupants? Els que coneixen bé la història del conflicte, es preocupen perquè ja ho han vist abans, i els que no la coneixen tant, perquè no acaben d’entendre les causes del conflicte. Convé, doncs, un repàs d’Història.

Cal remuntar-nos als inicis, abans fins i tot de la creació de l’Estat d’Israel fa 75 anys, quan el projecte sionista comença a arrelar. Un projecte que, diguem-ho sense embuts, no és altra cosa que la usurpació del territori dels palestins, la posterior neteja ètnica i el genocidi. 

Cinc-cents pobles palestins van ser esborrats el 1948.  Després, Israel ha imposat l’ocupació, violant resolucions de l’ONU, com la Resolució 194 de l’Assemblea General i les Resolucions 242 i 338 del Consell de Seguretat. No va complir amb els acords que va signar, com l’acord d’Oslo (1993). Va desencadenar guerres, agressions i massacres que van causar milers de morts. Va bombardejar i ocupar territoris dels països veïns, com els Alts del Golan sirià. Va assassinar polítics palestins. Va empresonar milers de palestins. Va fer inviable la creació d’un Estat de Palestina. 

A partir del 1967, l’ocupació militar israeliana va dur a terme un nou gir repressiu. Des d’aleshores, els assassinats, les confiscacions de territoris, els assentaments il·legals i l’ocupació israeliana no han fet més que accentuar-se. 

En la darrera dècada, el règim de Netanyahu, de caràcter ultradretà,  ha secundat la construcció d’assentaments a Cisjordània, expulsant els palestins de la seva terra natal tot arraconant-los en ínfimes zones com la Franja de Gaza, on han de sobreviure amuntegats. Els colons han augmentat la violència contra els palestins i han profanat repetidament la mesquita d’Al-Aqsa a Jerusalem. S’ha construït un mur, per arraconar els palestins en un gueto. Han detingut nens  i adolescents, aterrint els seus germans i companys. Aquest règim criminal ja fa temps que es va proposar esborrar Gaza de la faç de la terra i ho farà si no ho evitem.

La resistència palestina s’ha vist impulsada a dur a terme la seva acció recent en els terrenys ocupats, moguda pel patiment i la desesperació del seu poble que viu dia a dia la repressió de l’Estat d’Israel. Ho ha fet per la causa de la llibertat de Palestina. La seva és una causa justa. Un Estat colonial, i l’Estat d’Israel ho és, sempre acaba sent el responsable, en última instància, d’una guerra colonial.

A resultes dels successius avenços militars i diplomàtics d’Israel, Palestina està ocupada i la població Palestina ha quedat separada en dues parts. Una part és Cisjordània, governada per Al Fatah, amb les seves fronteres controlades per Jordània. L’altra és  Gaza, governada per Hamàs, amb les fronteres controlades per Egipte. Israel i Occident han animat aquesta divisió per tal d’enfrontar el poble palestí i, a voltes, ho han aconseguit. Al llarg dels anys, Israel, amb la connivència i, de vegades, el suport d’Occident, ha corromput funcionaris palestins de Cisjordània, a través del suborn promogut per ONGs occidentals. És conegut que durant un temps Israel va donar suport a Hamàs per tal d’isolar Arafat, que va morir, previsiblement, assassinat,  aïllat i rodejat per les forces d’ocupació israelianes.

Les organitzacions palestines saben que  ara s’enfronten a un enemic despietat. No han decidit llançar un atac directe contra aquest enemic, de manera precipitada. Amb tota probabilitat, deuen haver meditat quina era la millor estratègia. La correcció o incorrecció d’ aquesta estratègia es veurà amb el temps. Nosaltres desitgem que finalment sigui exitosa. No som els occidentals els que hem de jutjar les formes de lluita d’un poble que ha demostrat estar disposat a resistir, ni l’hem d’alliçonar. A nosaltres, el que ens correspon és donar-los suport i impulsar la solidaritat. Ara, la situació s’ha agreujat i  aquest agreujament ens exigeix redoblar el nostre esforç internacionalista.

Les últimes accions criminals de l’exercit israelià han deixat clar que poble de Gaza pagarà un preu terrible, però aquest poble no podia quedar callat mentre el tenen atrapat durant dècades. Té el dret a lluitar i resistir. La no resistència significa continuar vivint com a presoners d’Israel, en les condicions més terribles. Qualsevol anàlisi, comentari o decisió política que no reconegui aquesta realitat no només és esbiaixat, sinó que també és deshonest i inhumà.

Hitler es referia als jueus com a bestiar. Ara, el cap militar d’Israel es refereix als palestins com a animals. La ministra israeliana “pels drets de la dona”, per la seva banda, ha dit, en referència a la població civil de Gaza, que “se l’ha de destruir fins a la medul·la”. Fins i tot al bestiar se li permet menjar i aigua. Això, que és tan elemental, ara s’està negant als palestins, tot ignorant les indicacions de les regles de la guerra. Israel, com és habitual, se salta les normes i fa i desfà sense moderació. I quina ironia: després es presenta com la víctima!!!

EL SUPORT CRIMINAL DELS EUA, L’OTAN I LA UE.

Mentre els hospitals de Gaza estan saturats i el nombre de nens morts es compta per centenars, el govern nord-americà i l’OTAN donen suport militar i propagandista a Israel, garantint-li que en cap cas es quedarà sense munició i que, per tant, poden bombardejar i assassinar tant com vulguin. 

No ens hauria de sorprendre perquè ho hem vist molts cops abans. Amb les seves polítiques i el seu suport, els governs dels Estats Units, el Regne Unit i la Unió Europea han estat partíceps de les sagnants provocacions i bel·licismes d’Israel al llarg de la seva història, així com de la impunitat dels crims contra la humanitat de l’Estat sionista.

Però el suport dels Estats Units amaga una altra intencionalitat: els agradaria que Israel iniciés una guerra contra l’Iran, liderada pels mateixos nord-americans amb la implicació dels seus aliats occidentals. No debades ja fa temps que des dels mitjans de comunicació occidentals no paren de criminalitzar l’Iran. Van preparant el terreny amb el suport dels medis. Darrerament  s’està accentuant la criminalització d’Iran des del món occidental.

Israel  ja fa temps que actua impunement fora de les seves fronteres. Ha bombardejat l’Iran i ha assassinat fins i tot caps militars iranians i ningú li ha tallat les ales; va voler penetrar al Líban i, si no va aconseguir-ho, va ser gràcies a l’heròica resistència d’Hesbol.là;  ha actuat impunement contra el govern legítim de Síria i el seu exèrcit i fa poc ha bombardejat els dos aeroports internacionals de Damasc i Àlep. Israel  desafia tots aquells que brinden algun tipus de suport als Palestins i els diu: “si us atreviu a disparar-nos, us enviarem  els nord-americans perquè us donin una pallissa, si nosaltres no ho podem fer”.

Ara el suport criminal d’Occident s’accentua més encara.  Ja s’està veient com els EUA, els seus aliats i els seus mitjans de comunicació corporatius posen obstacles a qualsevol expressió de solidaritat amb Palestina. Però, facin el que facin, no ens aturaran.

EL MITJANS DE COMUNICACIÓ AL SERVEI DEL MOSSAD.

El Mossad (intel·ligència israeliana) ha difós versions falses de manera absolutament conscient i activa des que va començar el desplegament palestí sobre els territoris ocupats. La primera “fake new” plantejava que tots els presoners haurien estat assassinats a l’acte. Poc després s’hi van afegir narracions sobre una presumpta onada d’agressions sexuals. A hores d’ara, totes aquestes versions ja han estat arraconades pels comentaristes, tot i que no s’han fet gairebé cap autocrítica. Ja ha transcendit que les fonts eren declaracions per part de membres individuals de l’exèrcit israelià, sense ni tan sols ser oficials i sense comptar amb el suport de la mateixa premsa israeliana. La difusió es basa en prejudicis racistes, segons els quals les “races” més “primitives” estarien determinades biològicament cap a impulsos sexuals o sàdics, contra les dones i els nens de “les races civilitzades”.

Diferents “informatius”  van utilitzar un vídeo d’una dona aparentment inconscient en un jeep palestí, de nom Shani Louk. Suposadament, hauria estat violada pels “bàrbars àrabs” i posteriorment assassinada. No obstant això, els familiars de la jove han declarat que és en un hospital a Gaza, al qual van traslladar-la “els bàrbars palestins”.

Davant la impossibilitat de mantenir aquest tipus de propaganda,  n’han ideat   de noves : van dir que els “terroristes” palestins haurien anat a un hospital israelià per decapitar nadons. Després d’un parell d’hores, però, es repeteix el mateix procés: els corresponsals de guerra del periodisme més o menys independent  advertiren que no aconseguien trobar cap rastre ni testimonis d’aquesta carnisseria. La fustigació per part del sionisme perquè es condemnin els “atacs contra víctimes civils” als territoris palestins sota ocupació de l’Estat d’Israel és un veritable xantatge. Un xantatge per legitimar la política genocida contra el poble palestí. I “la premsa i els noticiaris” ho repeteixen tot, sense contrastar-ho. Es cert que les televisions occidentals i alguna que altra ONG occidental, parlen també del patiment dels Palestins. Però ho fan sense indicar la causa real d’aquest  patiment, dient que es tracta d’imatges “que poden ferir la sensibilitat”,  i insinuant que tot és el resultat d’una “acció legítima d’Israel” i culpen  de tot plegat a la resistència palestina.  

EL SUPORT ALS CRIMS D’ISRAEL PER PART DE LES DRETES ESPANYOLES I CATALANES

El desenvolupament de la lluita d’alliberament a Palestina ha fet  volar les màscares de gairebé totes les figures polítiques principals d’Occident. Durant anys han intentat nedar entre dues aigües, fent alguna que altra proposta diplomàtica, sense cap resultat útil.

Ara les coses són diferents. No nomes estant morint palestins. En un espai curt de temps, també en mort centenars de soldats i colons israelians i, segurament, també han mort israelians de bona fe. Davant aquesta novetat, els polítics d’Occident, fins i tot els que anaven de centristes i alguns d’esquerres i d’altres d’independentistes, s’han posat obertament al costat d’Israel i han volgut criminalitzar tots els que no ho han fet. Ha sortit a la superfície l’odi profund i arrelat contra la població palestina, i per extensió, gairebé contra tots el àrabs i la majoria de la població musulmana mundial.

Presidents, ministres, caps de l’oposició i fins i tot polítics a l’exili, ara veuen amb bons ulls una guerra d’extermini total contra Hams, sabent que, al capdavall, estan donant suport  a una guerra d’extermini contra el poble palestí. Encara que no ho diuen, per a ells, és una guerra de religió, que s’amaga sota les faldilles de la defensa dels “valor europeus i occidentals”,

ÉS LA GUERRA

Durant els llargs anys d’ocupació israeliana, la resistència palestina ha intentat negociar. Més enllà de bones paraules, el resultat ha estat més apartheid i més colonització. Els palestins van impulsar la resistència no violenta, la Gran Marxa del retorn i les manifestacions a Cisjordània, i els van respondre disparant i assassinant. Per al govern actual d’Israel, els palestins són culpables pel simple fet de plantar cara. Fins i tot ho són per la seva simple presència. Ara volen deixar indefensa la població de Gaza i fer fora a tots els periodistes. Quan hagin aconseguit bloquejar internet a Gaza i no hi hagi testimonis, entraran els sodats israelians i realitzaran una altra massacre tipus Sabra i Shatila. Però saben que, malgrat tota la seva força i el suport imperialista dels EUA i la UE, no ho tindran fàcil. Per això Israel ara bombardeja i mata nadons, dones, metges, ancians, sense enviar encara els seus soldats directament al combat cara a cara. Si entren hi trobaran resistència. I serà una resistència legítima.

La presència de la flota estatunidenca, acompanyada dels vaixells de guerra del Regne Unit, ja ens indiquen que el conflicte pot prendre dimensions més grans. No sabem encara quina serà la decisió de tots els actors implicats en aquesta guerra, però es evident que el conflicte no quedarà acotat entre l’Estat d’Israel i Hamàs. Són les diferents organitzacions palestines i els països àrabs que els donen suport els que han de decidir quina és la millor estratègia a seguir. A nosaltres ens correspon organitzar la solidaritat.

El comunistes volem la pau. Els palestins volen la pau. La pau seria la millor opció per al poble jueu. Però la pau i la justícia no formen part de l’elit governamental occidental. La seva única obsessió en aquest moment és el manteniment i la continuació de la seva obscena i desproporcionada riquesa, poder i privilegis. Amb aquesta finalitat armen el seu vast exèrcit mediàtic i militar. 

Poden intentar destruir-ho tot. Poden seguir, i malauradament seguiran, amb la seva carrera de crims. Cada volta s’assemblen més als nazis. Crearan molt dolor i destrucció, però fins i tot entre runes Palestina no s’agenollarà davant el racisme, l’imperialisme i l’ocupació.

Visca la lluita del poble palestí!