Ressonen de nou els tambors de guerra. Aquesta vegada el punt calent és Ucraïna i confronta els EUA i Rússia, les dues potències nuclears més poderoses del món.

Els mitjans de comunicació dominants diuen que el president rus Vladimir Putin ha acumulat tropes i està planejant una invasió. Quines proves en tenen? Cap ni una!  Els suposats experts es limiten a dir que Putin és agressiu i irracional. Esbomben les acusacions que l’OTAN els fa arribar, siguin les que siguin. Aquesta conducta no té res a veure amb el periodisme honest. Es abominable. No busca altra cosa que preparar l’opinió pública perquè accepti passivament el bel·licisme de l’OTAN i la submissió espanyola a aquest bel·licisme. El que cal és aixecar altra vegada la bandera de la lluita per la pau i posar al descobert la veritable naturalesa dels esdeveniments.

Rússia i Ucraïna són països fronterers. Les afirmacions de l’OTAN sobre l’agressió russa es basen únicament en els moviments de tropes que tenen lloc en sòl rus. Per contra, les accions agressives i provocadores de l’OTAN contra Rússia estan  ben documentades i són reals.

Tot i haver garantit a Mikhaïl Gorbatxov en el moment de la desintegració de la Unió Soviètica que l’OTAN no s’estendria als antics estats soviètics o del Pacte de Varsòvia, aquestes garanties, de seguida es van arxivar. Quan Rússia estava totalment devastada econòmicament, l’OTAN es va estendre a països com Polònia, Lituània, Letònia i Estònia. Al juny de 2021, a la cimera de l’OTAN a Brussel·les, l’OTAN va deixar molt clar que també tenia intenció d’entrar a Ucraïna.

Al 2008 ja s’havia proposat  que Ucraïna s’unís a l’OTAN i el procés d’integració es va iniciar. Després es va suspendre quan Víktor Ianukòvitx va guanyar les eleccions presidencials el 2010, ja que preferia que Ucraïna continués sense alinear-se i mantingués relacions comercials en un i en altre cantó de les seves fronteres. Per aquesta raó, entre d’altres, Ianukóvitx, el president electe, va ser destituït en un cop d’estat amb suport d’Occident el 2014, un exemple més d’agressió imperialista dirigida contra Rússia.

Un cop va triomfar l’anomenada “Revolta del Maidan”, els partits polítics -inclosos els partits d’esquerra i progressistes com el Partit Comunista- van ser prohibits, es va prohibir l’ús de la llengua russa, centenars de sindicalistes van ser assassinats…, i els aliments enverinats procedents de la regió de Txernòbil, contaminada per radiacions, es van tornar a vendre per al consum dels ucraïnesos. Des d’aleshores, les violacions dels drets humans han estat continuades. Va ser l’imperialisme el que va impulsar el putsch de Maidan, va estimular el renaixement de l’ultranacionalisme i va transformar el país en una plataforma de llançament per a les provocacions contra Rússia.

La premsa occidental no està disposada a “perdre  el temps” explicant tot allò que fa l’OTAN i que pot ser considerat com una agressió a Rússia. En canvi, l’agressió de Rússia es pren com una suposició a priori que no requereix de proves, juntament amb  altres “veritats axiomàtiques” com que “Rússia  va envair  Crimea”. S’ignora el  referèndum que va deixar clar que els crimeans volien sortir d’una Ucraïna a la qual, inexplicablement, en desintegrar-se l’antiga Unió Soviètica, van ser annexionats, sense demanar-los l’opinió. S’ignora, també, que Crimea  practicament mai havia format part d’Ucraïna.

Després del cop del Maidan, s’ha revitalitzat la qüestió de l’adhesió d’Ucraïna a l’OTAN. Tot i que aquesta adhesió encara no s’ha produït, l’OTAN té previst realitzar noves maniobres militars en territori d’Ucraïna i ha anunciat que vol instal·lar-hi míssils d’alt abast. Si el sistema de míssils es desplegués, el seu temps de vol a Moscou  es reduirà a 7-10 minuts, i si es despleguen armes hipersòniques, a només  cinc”.

Recentment   hi ha hagut una arribada massiva d’armes de l’OTAN a Ucraïna, mentre continua el bombardeig ucraïnès sobre les repúbliques del Donbass. Allà els esdeveniment s’estan accelerant mentre els mitjans occidentals continuen animant  la histèria russofòbica col·lectiva.

L’OTAN prepara el govern d’Ucraïna per a la guerra contra les repúbliques del Donbass. Però el govern d’Ucraïna  té por de Rússia. Per tal que deixi de tenir por, l’OTAN necessita forçar Rússia a retirar les seves tropes de la frontera amb Ucraïna evitant que hi pugui intervenir ràpidament.

Al voltant de les repúbliques del Donbass hi ha una lluita continuada de baixa intensitat. El 75% de l’exèrcit d’Ucraïna es troba en aquesta línia de foc i les seves forces són 3 vegades més nombroses que els exèrcits de les repúbliques del Donbass.

El que està passant no és un intent de l’OTAN de protegir Ucraïna d’una invasió russa. És un intent de Rússia per protegir les repúbliques del Donbass de l’aventura militar del govern d’Ucraïna. L’OTAN empeny el govern d’Ucraïna perquè no tingui por. Vol que les tropes russes abandonin la seva funció dissuasiva i que aleshores l’exercit ucraïnès i els gossos feixistes que habitualment l’acompanyen, puguin dur a terme una terrible matança al Donbass.

Hi ha una manera de sortir de la crisi i preservar la pau. Demanar que les tropes russes es retirin de les fronteres, només té sentit si a la vegada es retira l’exèrcit i els escamots feixistes que envolten les repúbliques del Donbass, si s’empra un veritable procés de negociacions per retornar la democràcia a Ucraïna i si l’OTAN abandona les seves maniobres expansionistes.

Tanmateix, només s’arribarà a una solució si entenem com s’ha arribat a la situació actual i per què s’hi ha arribat. Malauradament, l’imperialisme  està apostant per recuperar  els seus  gossos de  guerra  ucraïnesos. La guerra  imperialista  és, de moment, el viatge que han decidit emprendre. El govern espanyol vol participar en aquest viatge. Les acrobàcies per suavitzar el camí i buscar la passivitat de l’opinió pública ja estan en marxa, i el paper dels mercenaris de la informació ja ha quedat dissenyat.

Ara, gràcies a la informació esbiaixada, l’opinió publica d’Europa occidental observa erròniament la crisi ucraïnesa com una simple rivalitat entre occidentals i russos. Però el que li interessa a Washington  i als seus aliats, i sembla que d’una manera particular a la Gran Bretanya, no és que Ucraïna s’incorpori a la Unió Europea,  sinó privar Rússia d’un dels seus socis històrics i en tot un gran espai, que també incorpori els indrets on la població russa és majoritària. Per assolir el seu objectiu, estan  disposats a provocar una nova guerra en territori europeu.

Els qui apostem per la pau, ens hem d’unir TOTS, hem de desemmascarar aquesta terrible maniobra bel·licista, i hem de de lluitar.