1. El 8 de març, en l’actualitat, és presentat oficialment com un dia de la dona, quan històricament va ser concebut com un dia de lluita per les reivindicacions de la DONA TREBALLADORA.
2. Els seus orígens deriven de la lluita de les dones revolucionàries. La data es va adoptar el 1910 a Copenhaguen, a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes. Està vinculat a Clara Zetkin, Rosa Luxemburg, Alexandra Kollontai, Nadezhda Krupskaya, Inessa Armand, totes elles pioneres en situar aquesta data fonamental en el calendari i convertir-la en un dia de lluita reivindicativa per l’alliberament de la dona.

En diferents països del món, aquesta data s’ha vinculat al record entranyable de diferents lluites heròiques de les dones. D’entre elles, n’han destacat dues:
 La primera es remunta al 8 de març de 1857, quan centenars de dones d’una fàbrica de tèxtils de Nova York van sortir a manifestar-se en contra dels baixos salaris, que ni tan sols arribaven a la meitat dels que percebien els homes per la mateixa tasca. Aquesta jornada va acabar amb la sagnant xifra de 120 dones mortes arran de la brutalitat de la policia que va dispersar la marxa.
 La segona la trobem el 25 de març a 1911 a Nova York, quan 123 dones i 23 homes van morir en un incendi a la fàbrica Triangle Shirtwaist, la majoria joves immigrants. Els patrons van tancar les portes per evitar furts, impossibilitant que les treballadores fugissin de les flames.

3. La dona treballadora pateix doblement l’explotació. Primer sofreix l’explotació a la qual està subjecta com a part de la classe treballadora en el seu conjunt. Després la pateix d’una manera particular, en ser freqüentment tractada de manera pitjor en comparació als seus germans de classe masculins.
4. El capitalista tracta la força de treball de les dones pitjor que la dels homes, perquè l’ordre familiar burgès i la divisió capitalista del treball les ha relegat durant temps a un paper subsidiari i ho segueix fent. Això es posa de manifest quan les dones reben salaris entre un 20% i un 30% inferiors als dels homes o quan s’estableixen categories considerades femenines per justificar condicions laborals més precàries que les de la resta.
5. D’altra banda, l’ordre burgès ha atribuït a les dones, des dels seus inicis, el treball domèstic i les tasques de cura i les vinculades a la reproducció. Però aquest treball no és estríctament explotació capitalista quan es porta a terme en el propi domicili, perquè no es produeix per a l’intercanvi mercantil sota les ordres del capital, sinó per cobrir les necessitats pròpies, unes necessitats que el capitalisme inicialment no cobreix. No obstant això, el procés de mercantilització generalitzat també mercantilitza moltes d’aquestes activitats, especialment ara que una part important de dones s’incorporen al treball assalariat. En arribar a aquest punt, una part d’aquestes activitats mercantilitzades s’atribueixen a les dones assalariades, generalment sota condicions laborals més precàries que les de la resta de la classe treballadora.
6. El tracte discriminatori que en general pateixen les dones treballadores, en alguns aspectes també afecta la resta de les dones. Totes les dones i nenes a la societat capitalista es poden veure afectades per l’opressió sexista, fins i tot si no pertanyen a la classe treballadora, des de les professionals, camperoles, acadèmiques, ensenyants, estudiants i inclús moltes dones burgeses. L’atribució en exclusiva a les dones del treball domèstica i la gestió familiar, implica la dependència econòmica dels homes, control de la sexualitat i violència de gènere. La moral burgesa, l’assignació de funcions a través de la tradició, les creences religioses i el sexisme actuen com a mètode per destruir l’autoconfiança de les dones i les nenes i reforcen aquesta discriminació.
7. A causa de la seva situació específica, el moviment combatiu de dones i les seves reivindicacions han d’estar presents en tota la gamma de qüestions de la vida i el treball: els salaris, les pensions, la reducció de la pobresa, la cura dels menors, l’atenció de la salut, l’ajuda a la dependència, la immigració o la protecció del medi natural.
8. Els comunistes donem molta importància a les reivindicacions de les dones proletàries i al seu enquadrament classista dins dels sindicats i partits obrers. Però no pensem que s’hagin de separar de les lluites que poden compartir amb les dones d’altres classes socials, escudant-se en el fet que ara mateix, la majoria dels moviments unitaris tenen una forta influència de les dones burgeses. Aquest problema no es resol abandonant els moviments unitaris sinó treballant per assegurar que tinguin direcció proletària.
9. La lluita per l’alliberament de les dones ve de lluny. Sempre hi ha hagut dones que no han acceptat la seva discriminació. Però mai abans en la història de la humanitat la lluita de les dones havia aconseguit les dimensiones que té avui. L’alliberament de les dones, a l’igual que l’emancipació del proletariat, requereix un determinat desenvolupament de les forces productives que permeti socialitzar el treball, l’alimentació, l’educació, la salut, la convivència humana, la cultura i el compromís social i les relacions basades en l’amor, superant totes les formes d’explotació i opressió.
10. Cada dia més dones s’estan convertint en part de la classe treballadora. En moltes parts de món ja formen la columna vertebral del moviment combatiu de dones i també són l’avantguarda de la lluita obrera en diverses parts de món. Les lluita de les dones estan cada vegada més polititzades, dirigides contra la política de dretes, contra el feixisme i contra la guerra.
11. La suposada igualtat entre homes i dones s’ha convertit en una de les mentides centrals en la vida de les societats capitalistes. La igualtat legal formal és, per descomptat, un avanç històric immens, com ho és, per exemple, el dret universal al vot, però encara hi ha bretxes entre el text legal i la realitat. La regulació legal es pot millorar i els comunistes lluitem per millorar-la, però sabem que dins del sistema capitalista, l’autèntica llibertat mai s’aconseguirà, malgrat totes les lluites necessàries. Les condicions per a l’alliberament de la dona només es podran assolir en una societat socialista.