Article de Jordi Benach, de la Crida Comunista i de l’Assemblea de la Facultat de Polítiques i Sociologia de la UAB

D’ençà que les estudiants del Principat hem començat el curs, no han parat d’esdevenir-se fets que ens trasbalsaven. Hem fet jornades de lluita, ocupacions, concentracions, manifestacions, aturades i vagues. I seguim en peu de guerra.

El moviment d’alliberament nacional català, aquesta onada popular amb profundes aspiracions democràtiques, ha exigit una resposta activa i massiva que, en aquesta època de debilitament del moviment obrer, les amplies forces del nostre poble no han sabut donar-la. Som les que som, però les estudiants ens hem guanyat el poder de donar-la amb força i de manera immediata.

Els fills i filles de la classe obrera, agitades per les seves assemblees de facultat i d’institut, han emprès el camí d’estar a l’altura del moment històric. Cada vegada som més les estudiants conscients de quina afectació tindran les imposicions del Règim del 78 en la seva vida social, política, econòmica i, sobretot, acadèmica. Som explotades al treball pel sistema de producció i, quan arribem a l’aula, el model educatiu ens exclou…

És més, el règim hereu del feixisme totalitza cada racó de les nostres vides. I és així com la regressió espanyola arranca els drets, les conquestes i els progressos que les classes populars han aconseguit a la història més llunyana i més recent.

Tot i això, no ens hem quedat de braços creuats. Hem vist que el “qui no es mou, no sent les cadenes” ha quedat més que palès. El càstig i la intoxicació cap a l’educació pública que estem patint ja, amb l’aplicació efectiva de l’article 155, s’accentuarà més.

La mobilització i la defensa popular del nostre dret a l’autodeterminació ha destapat la naturalesa de l’Estat espanyol i, amb ell, del capitalisme. Cada esfera del nostre dia a dia queda subjecta a la seva arbitrarietat, espais de masses com les escoles, els instituts i les universitats, també ho estan. Per això, el moviment estudiantil català té un paper important en la lluita contra el retrocés radical de drets.

L’organització d’un poder estudiantil ens ha dotat d’una potencial revolucionari en la nova república i en el seu esdevenir: el procés constituent serà una eina per construir el nostre futur. Les estudiants no perdrem aquesta oportunitat. Ara, però, el combat està en fer efectiva la independència de Catalunya.

Estem veient amb els nostres propis ulls la nostra capacitat de canvi. Després de ser vençuts per l’aplicació del Pla Bolonya, vam aconseguir paralitzar el decret 3+2 i fer front a les taxes abusives i hem estat decisives en la proclamació de la República Catalana en les vagues d’aquesta última setmana. Ens estem articulant com a exemple perquè som lluita, tan en la victòria com en la derrota.

“La llibertat comença en un dia d’alba d’una vaga” i així ha estat. A la vegada que estudiem, tenim treballs, exàmens i pràctiques, realitzem les tasques quotidianes, vivim en la precarietat i militem en els Comitès de Defensa de la República del poble, del barri i de la facultat. No tenim temps per luxes perquè no tenim ni temps ni luxes. Per això ho volem tot. Ara cal caminar fins la victòria. I el moviment estudiantil, ho estem fent.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
FORÇA AL MOVIMENT ESTUDIANTIL!